dissabte, 11 de maig de 2013

D’AIXÒ i D’ALLÒ, AÇÒ ALTRE...


  No seré jo qui em pose a discutir si els refranys contenen allò que diem SAVIESA POPULAR, com per exemple quan afirmem “no hi ha mal que per bé no vinga” amb què hom intenta inferir uns béns dels mals que ocorren atzarosament com si, de manera verificable, poguérem dir que “d’això i d’allò, açò altre...” Amb tot, és inevitable, en molts casos, reconéixer les evidències amb què la dita saviesa popular hi roman incrustada i, fins i tot, hi són plausibles les certeses dels continguts premonitoris que s’hi propalen. Aplicant, doncs, al refrany citat anteriorment com a exemple de què certs mals o simples successos són antecedents més causals que no casuals dels béns que hom creu que se’n deriven, qui podrà negar el revifament del “republicanisme” per mor del cas Urdangarín? Mira que l’ha feta bona este xicot, per als monàrquics històrics o joancarlistes, posant al dia – sense proposar-ho, clar! – el debat monarquia/república. Així que bé s’escauria dir que els seus negocis malparats han derivat, pel seu status reial que no per plebeu, en un detriment de la institució monàrquica i, correlativament, pel bons auspicis del republicanisme que ja es trobava en hores altes a causa de l’actual crisi.

No menys favorable o desfavorable, segons com es mire pels afectats, n’ha estat l’accident del rei en la cèlebre cacera a Botswana i les revelades relacions amistoses amb la princesa Corina que, tot i el penediment públic del rei, no han contribuït ha millorar el preament decaigut a les enquestes després de tots eixos reials successos.

Doncs l’hem feta bona! – poden dir els monàrquics més o menys recalcitrants veient com s’ha afavorit la causa republicana amb tot això i, d’afegit, per la entredita imputació de la infant Cristina en el cas Nóos que inclús, pel tractament jurídic d’eixe afer, s’està posant en dubte el principi de igualtat de tots, nobles o plebeus, davant la llei i donant peu al descens del prestigi monàrquic en favor d’una pretesa institucionalització republicana. Ho siga: “No hi ha mal que per bé no vinga”, també s’escauria dir.

I més, d’això i d’allò, açò altre...”, també poden servir d’exemple els següents fets malgrat que resulten un tant forçats però no per això menys reals.

L’altra nit, en TVE – provocant un cert escàndol pel ressó del mal gust implícit en la notícia– s’animava als aturats a resar per a fer front a la crisi. "Acostar-se a un altar pot calmar l'ansietat per la falta de treball o pel temor a perdre’l" comentava la presentadora recolzant-se en opinions, segons va dir, "de psicòlegs". Prèviament, el seu company assegurava que el negoci de la cereria és un dels més resistents i que ha millorat des que va començar la crisi perquè "cada vegada més catòlics posen ciris als seus sants". Ho vegeu? D’un mal, un bé. particularment per als fabricants i venedors de ciris, com també per a un posible augment de recapte a les capses de les almoines parroquials i qui sap si també una creueta més “ X TANTOS” a l’IRPF feta com a promesa. En tot això, els més desesperançats segons l’al·ludit noticiari televisiu, encara que no hi traguen cap benefici material, hi poden trobar, si fóra el cas, un reconfortant bàlsam. Vergonyós!

I despús-ahir mateix, una notícia als mitjans de comunicació referida a que han apujat les renúncies a les herències un 130 % per no poder els hereus fer-se càrrec, a causa de la crisi, dels deutes endossats, pot afavorir el predicament contra els drets d’herència i estimular la institucionalització de la igualtat d’oportunitats des del bressol. Clar que sense que una cosa lleve l’altra, jo preferiria més que es resolguera, abans de res, la crisi.

En fi, si voleu podeu seguir comprovant amb altres exemples que té de cert si, com a principi general de la casuística popular, afirme que  “d’això i d’allò, açò altre”, és bastant verificable i fins i tot, en aquest temps que ens ha tocat viure, comprovar com dels mals de molts n’han resultat molts béns per a molts pocs com s’ha demostrat, en part, gràcies – perdò! – a la malaurada crisi devastadora que ens afecta.  Clar que, en este cas,  els  mals els han fet sobrevindre a drede i servit-nos-els, fent com qui no fa, en gelat.