dimarts, 21 de maig de 2013

DONCS, SÍ: ERA JO!


   Tinc innedits alguns poemaris - per dir-ho d'alguna manera - que romanen quiets en la prestatgeria i potser que hi romanguen per vida - la meua! - i no sé que els pot passar en el futur - el d'ells, vaja! -. Això  en fa sentir un tant obligat a donar-los vida i aquest blog, sense abusar-ne, ens pot servir a ells, a mi i tothom que se'ns ajunte. Crec que així no restaran només per fer-li companyia a l'únic llibre que tinc publicat al qual, en el post anterior,  ja hi vaig fe referència. 
   Hui surt, per primera vegada, este sense títol que, no obstant, podreu trobar les referències que l'identifiquen en les etiquetes a peu de pàgina.

Els amics li retrauen
que fa una vida massa sedentària,
li recomanen fer esport,
almenys que faça llargues caminades,
que isca de casa més
que, si no, acabarà semblant un quatre.
 
I per si fóra poc, el metge,
li diu que deixe de fumar,
que no prenga café,
que modere el menjar,
que ni provar els dolços,
que poc de sucre,
que res de sal,
i que el colesterol empedreeix les artèries,
i que el sol produeix càncer de pell
per tant cal protegir-te’n
.
La televisió i la ràdio,
d’afegiment,
completant els consells més saludables:
que si les grasses
i els triglicèrids;
i tants altres espots benefactors
de la direcció de tràfic
sobre el carnet per punts,
controls d’alcoholèmia,
cinturó de seguretat.
 
Per altra banda,
l’ajuntament ja té advertit
que no és bo beure l’aigua corrent de l’aixeta
i és millor abastir-te’n de la font d’osmosi
o dels supermercats.
 
També els ecologistes,
que recicle els residus, així que
el vidre amb el vidre, el cartró amb el cartró,
que els plàstics amb els plàstics,
que els residus orgànics amb els orgànics,
a l’ecoparc tots els residus sòlids
i que els medicaments sobrants a les farmàcies.
 
Ell, però, en fa poc de cas
amb raonaments força convincents:
el seu iaio fumà fins als vuitanta-tres,
s’alegrava amb el vi i la cassalleta,
prenia el sol, de sol a sol,
fins que deixà de treballar ja ran la mort,
i que, dels personatges més coneguts,
són, més longeus que els esportistes,
els acadèmics de la 'A' majúscula
a la 'z' minúscula
amb les excepcions que no fan altra cosa
que confirmar la regla.
 
Total, viure amb la mort penjada al coll,
això no és viure – s’ho diu –
i “a qui li toca, rega”,
siguen joves o vells,
diuen en el seu poble.
 
Ell sap que el contradiu, certament, l’estadística,
però no és una ciència exacta;
li valen més les pròpies vivències
tot i que en el seu fons sap que no té raó,
però ningú li pot negar
que de tant previnguts augmenta el nombre
de jubilats com una rèmora
i contràriament decreix,
invertint la piràmide d’edats
contra natura, la natalitat:
és el món al revés – s’ho diu – -
 
Ell sap que es morirà un dia o altre;
però els altres, també
malgrat que això no és cap consol,
com tampoc que la Terra finirà
malgrat els reciclatges.
 
El debat, en resum, és elegir
entre la quantitat i qualitat de vida,
binomi que ell resol
fumant-se un cigarret, tot i obviant
que fumar perjudica la salut,
carregant en la seua consciència
l’advertiment de les autoritats sanitàries
de què fumar
perjudica, també,
als que té al seu voltant.
 
Punyeta!