diumenge, 26 de maig del 2013

TANT DE BO FÓRA...


En   defensa dels “polítics”, amb tot el ben entés

 què  són   necessaris, pese el desprestigi guanyat

 per uns, en detriment i perjuí de tots els restants,

Amb tot, cal no oblidar que tots  són substituïbles

democràticament,  almenys   cada   quatre  anys.

G.N.-

Crec que fou Rita Barbera qui, fa poc,  digué amb cert empipament i molta sornegueria que «a les properes eleccions que es presenten les bones persones». (Les cometes que inclouen la frase no indiquen la literalitat de les paraules que li atribuïsc, però crec que sí la intencionalitat que hi vaig percebre). El sarcasme de la senyora Rita (si és que no m'he equivocat de personatge) com a resposta a tota l’embrolla judicial que li afecta, és de llibre: si tan “roïnes” som les persones políticament compromeses en els partits i institucions que tant se’ns està infamant que vinguen, doncs, les “bones” a desocupar-nos dels càrrecs i prebendes als que hui se'ns aprofiten i en gaudim.

Sense que servisca de precedent, tinc que donar-li la raó a la senyora Rita Barberà, almenys en part perquè no puc compartir el que podria haver-hi d’enfadament i de sornegueria per la seua part, però sí que em val com a crítica contra la moguda generalitzada de menyspreament i desprestigi dels partits polítics i d’allò que anomenem “classe política", com si els polítics foren d’una casta especial, mentre que s’obvia que tots som electors i també elegibles almenys cada quatre anys.

També estos dies, Elena Valenciano s’ha manifestat, com una mena d’autodefensa  general dels polítics i dels partits, dient que «Hay algo peor que los partidos políticos: la ausencia de partidos políticos». La frase es literal i jo la corrobore em servisca o no de precedent.

L’assumpte en qüestió és que estem arribant – si no és que ja ens hem sobrepassat – a situacions insostenibles, entre “ciutadans polítics” i “ciutadans de a peu o simples paisans”, que ens estan deixats farts els uns dels altres: uns, dels polítics i dels partits; els altres, amb raó o sense, del desprestigi generalitzat que – tot siga dit – molts se l’estan guanyant a pols.

Tant de bo fóra que, arran d’eixa situació política tan enrevessada i amb la CRISI GLOBALITZADA que ens està esprement els drets, trobàrem les solucions de regeneració en els moviments ciutadans, com els integrats en el 15-M amb la sana intenció de promoure una democràcia participativa, tot amb la idea d’acabar amb tota la corruptela política, econòmica, financera i social, de forma que puguem millorar el sistema democràtic.

També va pel mateix camí la proclama del «Manifest per la Convocatòria d’un Procés Constituent a Catalunya» liderat per l’economista Arcadi Olivares, reconegut militant de l’Associació Justícia i Pau de Barcelona, i Teresa Forcades, monja benedictina, metgessa i teòloga.

Per tot el que he susdit i per a evitar equívocs, pose de manifest que Idealment m’identifique amb els moviments ciutadans de protesta, al voltant dels INDIGNATS del 15-M. I tant de bo fóra, torne a repetir, que d’eixe moviment sortiren les millors solucions, però em tem el perill de què esborrant de cop i volta els polítics i els partits actuals o substituir-los per altres formes de participació – o siga: acabant amb tota “eixa casta” tan denigrada hui per tothom, fent com qui separa el gra de la palla –correguérem el perill de creure’ns il·lusòriament haver consolidat en un bàndol les “bones persones” perfectament delimitades de les “roines” objecte del desprestigi i desafecte que confirmen les enquestes

Doncs, sí; però molt de compte: necessitem un Ordre Social amb noves estructures de participació més democràtiques que superen l’actual partitocràcia, si és que l’actual ha perdut la seua raó de ser, i exigir noves “estructures polítiques” que siguen més  participatives, més justes, més igualitaris i solidàries. Exigim-ho: «Democràcia real, ja!» «No som titelles en mans de polítics i banquers!» Molt bé, però no caiguem d’il·lusos: fins les xiquetes i els xiquets, saben que en els seus contes sempre sol aparéixer el llop que va maldant per menjar-se les cabretes, els porquets i ,inclús, a les iaies. No pretenc crear recels, però per bé que garbellem el gra no mancaran cucs que saben com foradar els sacs.

El tema és seriós i , no vull fer cap divertiment, però el resum de tot l’escrit fa temps que el tinc guardat en forma de:
   
CANÇÓ, A RITME DE TANGO, CONTRA ELS POLÍTICS QUE DESHONREN LA DEMOCRÀCIA.
(Proveu-ho a cantar a ritme de la partitura que indique ací :   
  "Adiós muchachos") 

Són els polítics elements d'una gentada

molt infamada com a corrupta

perquè alguns fan del furt la seua estratagema

donant que dir a aquells que estan contra el sistema.

Són els que són però molts menys que alguns es pensen

malgrat que creixen per allà on poden;

en són ací i per allà en tota la terra

que gent dolenta sempre n’hi ha per tot arreu.

I li roben al poble

que hi perd la confiança

i són una amenaça

d’aquells que són honrats

que entrant en retirada,

deixant la porta oberta,

faran que aquells hi cresquen

i encara en siguen més.


Cal dir-li al poble que eixe mal inevitable

de miserables de la política

no es pot curar amb uns tirans ni dictadures

d’aquells que a tort controlen les legislatures.

Llum i taquígrafs sempre és la millor vacuna

i tots a una contra eixos lladres

foragitant-los dels forats on ells s’instal·len

que mai no paren com els cucs de foradar.

La llibertat la dóna

la sana democràcia;

no té ninguna gràcia

que per uns descarats

perdem els nostres drets

hi havent presons i jutges

i gents per fer les lleis
en nom del poble sa.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada