“El pensador”
de Rodin fou creat per a ocupar l’entrada
d’un suposat Museu d’Arts Decoratives de París que finalment no es va dur a cap.
Sobre esta emblemàtica peça va dir el poeta Rainer Maria Rilke: "Tot el seu cos s'ha tornat crani i
tota la sang de les seues venes, cervell". És evident que la figura dóna
a entendre això poèticament, però no és amb eixa tensió com solem pensar per transcendentals
que siguen les preguntes. El que si que és cert és que l'ésser humà, des de no
se sap quan, sempre s'ha fet preguntes, diguem-ne transcendentals, que jo crec
que, sense pretendre caure en el reduccionisme, totes són la mateixa pregunta com,
per evident, caldria que fóra la resposta que defugim per insatisfactòria i
tractem de trobar les respostes que acabem col·lectivitzant-les en creences, religioses
o no, puix que no creure en res també és una creença. Inclús ara que la ciència
ha aconseguit desxifrar el genoma humà, encara les milers de respostes no passen
de ser creences mentre que segueix en peu la pregunta primigènia. Mireu-ho si
no és així:
Coincidim amb els primats
amb el noranta-nou
per cent dels gens;
i també, amb un alt
percentatge, amb la mosca del vinagre.
Què som, doncs?
El cas és que ho
sabem i ens costa reconéixer-ho,
i tot el que podem creure’ns
que som de més
no arriba ni tant
sols, potser, a l’u per cent restant.
Un u per cent,
malgrat, amb el qual hem fornit
civilitzacions,
històries i més
històries, sagrades i profanes,
i grans històries
de nostra història.
Però... què som?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada