dimecres, 29 de maig de 2013

UNA PREGUNTA AMB MILERS DE RESPOSTES

   “El pensador” de Rodin  fou creat per a ocupar l’entrada d’un suposat Museu d’Arts Decoratives de París que finalment no es va dur a cap. Sobre esta emblemàtica peça va dir el poeta Rainer Maria Rilke: "Tot el seu cos s'ha tornat crani i tota la sang de les seues venes, cervell". És evident que la figura dóna a entendre això poèticament, però no és amb eixa tensió com solem pensar per transcendentals que siguen les preguntes. El que si que és cert és que l'ésser humà, des de no se sap quan, sempre s'ha fet preguntes, diguem-ne transcendentals, que jo crec que, sense pretendre caure en el reduccionisme, totes són la mateixa pregunta com, per evident, caldria que fóra la resposta que defugim per insatisfactòria i tractem de trobar les respostes que acabem col·lectivitzant-les en creences, religioses o no, puix que no creure en res també és una creença. Inclús ara que la ciència ha aconseguit desxifrar el genoma humà, encara les milers de respostes no passen de ser creences mentre que segueix en peu la pregunta primigènia. Mireu-ho si no és així:
 

Coincidim amb els primats

amb el noranta-nou per cent dels gens;

i també, amb un alt percentatge, amb la mosca del vinagre.

Què som, doncs?

El cas és que ho sabem i ens costa reconéixer-ho,

i tot el que podem creure’ns que som de més

no arriba ni tant sols, potser, a l’u per cent restant.

Un u per cent, malgrat, amb el qual hem fornit

civilitzacions,

històries i més històries, sagrades i profanes,

i grans històries de nostra història.

Però... què som?