dilluns, 21 de gener de 2019

MESSES D’UN TEMPS I UN PAÍS








Trons de tempesta:
mals averanys i auguris,
res pot sorprendrem.

La tardor última
ens vingué a cops d’aigua
mal repartida.  
  
El vent i pluges,
a trons, encara evoquen
messes antigues.

A hores d’ara,
fins els murmuris d'aigua
em deprimeixen.

Velles solcades,
revifen messes mortes
  de l’antic ordre.

Vent que emfatitza
lladrucs extemporanis,
miols de sempre.

Tem les roselles
que enrogeixen les messes
com sang que escorren.

Insubornables,
veus amigues rebutgen
les corrupteles.

Sobren paraules:
mentalment discursege
futurs plausibles.


Dels meus silencis,
ningú vulga dubtar-ne:
són sols silencis.

Com conformar
messes incorruptibles?
Com l’esperança?

Vet ací trilles,
cap horitzons de joia,
  com s’entrebanquen.

Exclusivisme:
banderes amigables
que s’enemisten.

Camins que es perden
empantanats, tot just,
en la discòrdia.

L’hegemonia,
en mans dels poderosos, 
es manté intacta.

Fal·laç justícia
i l’anyada perduda:
comptem els guanys?
desembre, 2018

Cap comentari:

Publica un comentari