Quan canta el gall i nou desperta el dia,
algun lladruc ressona vigilant;
els ocells piulen, candida mania
de començar el nou dia piulant;
els pulcres gats es donen comiat,
prou que s’han fet l’amor ben amagat;
els ratolins corrent busquen els nius
per conservar llurs vides entre els vius.
Quan al veí tot ruc li dic bon dia
i ell em respon tot fent-se el
barroer,
cap el treball tothom va fent sa via
i m’enferrissa el tràfec del carrer;
a corre-cuita va corrent la gent
i a cadascú li bufa un distint vent;
els pescaters tots criden el mateix:
si fa no fa, d’avui és fresc el peix.
I quan el Sol de ple il·lumina el dia
donant color al nostre petit món,
seguim fidels voltant l’eix fix que ens guia,
ahir i avui talment idèntics són:
uns ens dolguem del nostre pobre sou,
i els hi ha que el món se’l xuclen com un ou.
Difícilment navega aquesta nau
i de puntetes fem durar la pau.
En el nou dia res no ha canviat,
foragitant el gos segueix al gat:
si de rutina piulen els ocells,
talment, nosaltres, fem nous dies vells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada