dimecres, 9 d’abril de 2014

HAIKUS DE NIT i LLUNA






Biblioteques. Dip. Girona
 Arriba la nit
per ombrejar el dia
curulla de plors.

La nit va creixent,
la voldria retenir
però s’escapa.

Hi veig la Lluna
entre les clarianes
que l’empresonen.


Un raig de lluna
escapat del feix de llum
ve percaçant-me.

De nit, la Lluna
busca amistançar-se
i jo vull repòs.

La Lluna em cerca,
l’obscuritat l’encega
i jo em disfresse.

La lluna plena,
en quart creixent o minvant
sembra tenebres.

En l’obscuritat
del silenci de la nit
em vull retrobar.