 |
| Biblioteques. Dip. Girona |
per
ombrejar el dia
curulla
de plors.
La
nit va creixent,
la
voldria retenir
però
s’escapa.
Hi
veig la Lluna
entre
les clarianes
que
l’empresonen.
Un raig de lluna
escapat del feix de llum
ve percaçant-me.
De nit, la Lluna
busca amistançar-se
i jo vull repòs.
La
Lluna em cerca,
l’obscuritat
l’encega
i
jo em disfresse.
La
lluna plena,
en
quart creixent o minvant
sembra
tenebres.
En l’obscuritat
del silenci de la
nit
em vull retrobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada