Elemental: ser de dretes o d’esquerres és quelcom
més que una qüestió de carnets.
—
Hi ha gent que es diu d’esquerres i,
malgrat, és de dretes. El cas és que, alguns d’ells, ni se n’adonen o, pitjor
encara, no volen que altres se n’adonen.
—
Jo no sé per què serà, però els qui diuen que ja
no existeixen dretes i esquerres, sempre són de dretes.
—
Els de dretes són conservadors, per això no
comprenc que siga de dretes qui no té res o molt poc que conservar.
—
Hom no es pot sentir d’esquerres si no sent la
necessitat permanent d’una “revolució pendent”, per mínima que ho siga.
—
La gent de dretes es considera gent d’ordre. Ho
són, i el garanteixen, però sempre es tracta de l’ordre que més els convé.
—
En diem extrema dreta i extrema esquerra quan, de
manera més evident, veiem que els extrems es toquen.
—
Entre dretes i esquerres, existeix el centre;
però, contra el que hom puga pensar, no és un punt de convergència, sinó de
conveniència, d’oportunisme o, en el millor dels casos, de possibilisme: en
política, l’ambivalència no existeix, car sempre s’és, més o menys, d’un o
l’altre bàndol.
—
No ser de dretes ni d’esquerres, sinó tot el
contrari – cosa que, políticament i metafísica, és impossible – és una manera
populista de ser de dretes; o siga, ser bastió de les pors morboses de la
majoria silenciosa.
—
Els fets ho demostren: no és pot dir
sistemàticament de la dreta democràtica, que és reaccionaria respecte el progrés,
els drets i el benestar social; però no és menys cert que ho posa en quarantena
quan li convé o, si més no, ho alenteix.
—
L’electoralisme és l’acusació més freqüent, entre
la dreta i l’esquerra, contra les propostes polítiques respectives. I encerten amb
total seguretat: les propostes, correctes o incorrectes, en política, sempre
són electoralistes.
—
Paradoxa política: la dreta occidental – i
occidentalista – té assumits teòricament els valors morals de l’humanisme cristià;
malgrat, és l’esquerra materialista qui se’ls incorpora a la seua praxis programàtica
per fer un món més just.
—
L’esquerra és doctrinalment materialista; la dreta, ho és en la pràctica.
—
Es simptomàtic que l’esquerra estiga més
fraccionada que la dreta: sempre ha sigut més fàcil unir els interessos que les
idees.
—
L’alienació ens pot afectar més per dretans que
per esquerrans, però les esquerres no hi són immunes. Compte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada