Què podríem dir d’un sistema socioeconòmic que ens
té atrapats servint-se de les seues crisis sistèmiques perquè els més rics
s’enriquisquen més i els més pobres s’empobrisquen tant o més en proporció
inversa? Ni “cinisme”, ni “desvergonyiment” ni “descaradura” dels especuladors que se n’aprofiten
em serveixen, ni tan sols “lladronici”
que seria prou escaient. La manca de lèxic apropiat als meus sentiments de
condemna em condiciona i em duu a explotar i escenificar el sistema com ho dic al títol: NIUS D’ESCURÇONS.
Ens malmenen des d’uns
cristal·lins tucs
i ran a terra els sembla
que és tot brosta;
més dur que el cuir, llur
pell és una crosta,
a interés seu ens fiquen
als seus bucs.
D’altes finances pengen el
futur
i l’avenir és una meravella
si, pel que fa, res d’ells
no s’estavella
i els privilegis tenen com
a fur.
És la mateixa història,
sempre vella:
subreptíciament saben els
trucs
i a convinença fan i desfan
nucs.
Xuclen mugró i esmunyen la
mamella,
sembren guerres i paus a
tocs de corns
amb un verí més propi
d’escurçons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada