dijous, 27 de febrer del 2014

NIUS D'ESCURÇONS





Què podríem dir d’un sistema socioeconòmic que ens té atrapats servint-se de les seues crisis sistèmiques perquè els més rics s’enriquisquen més i els més pobres s’empobrisquen tant o més en proporció inversa? Ni “cinisme”, ni “desvergonyiment” ni “descaradura” dels especuladors que se n’aprofiten em serveixen, ni tan sols “lladronici” que seria prou escaient. La manca de lèxic apropiat als meus sentiments de condemna em condiciona i em duu a explotar i escenificar el sistema com  ho dic al títol: NIUS D’ESCURÇONS.


 









Ens malmenen des d’uns cristal·lins tucs
i ran a terra els sembla que és tot brosta;
més dur que el cuir, llur pell és una crosta,
a interés seu ens fiquen als seus bucs.

D’altes finances pengen el futur
i l’avenir és una meravella
si, pel que fa, res d’ells no s’estavella
i els privilegis tenen com a fur.

És la mateixa història, sempre vella:
subreptíciament saben els trucs
i a convinença fan i desfan nucs.

Xuclen mugró i esmunyen la mamella,
sembren guerres i paus a tocs de corns
amb un verí més propi d’escurçons.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada