dissabte, 1 de juny de 2013

L’EXTRATERRESTRE


Les fantasies són també visions premonitòries? No em cap dubte que no naixen o se t’he presenten només perquè sí, siga dormint o despert. Sens dubte que tenim alguna part del cervell que no té altra missió que fantasiar i, a rampellades o amb panoràmiques mentals, et presenta les fantasies sense que tu no trobes cap relació que les justifique. No estic referint-me a l’activitat cerebral estrictament neurològica que prou se sap de com funciona el cervell, sinó què poden tenir les fantasies de visionàries respecte la realitat que ens envolta o sobre el nostre passat o el nostre futur. Sé que Freud i els psicoanalistes tenen explicacions com per a donar-ne i vendre’n... però la meua pregunta va més enllà respecte l’origen puix que algunes podrien ser suggerides o provocades des d'àmbits exteriors del nostre món conegut. O, no?

Ara us donaré a conéixer una fantasia que vaig tenir per allà el 2003 que, vinga o no del meu món interior o ves tu a saber d’on, té aspectes d’advertència premonitòria respecte les possibilitats d’evolució de la nostra espècie pel maltractament que solem donar a les restants i al món que ens envolta en general.

(N B. La fantasia o visió, segons com es considere, la conserve amb la forma estròfica de “sonet” fet seriosament amb voluntat de respectar els pertinents càlculs mètrics i les rimes; però de totes formes, siga per l’estructura o pel que us resulte de sorprenent el contingut, podeu riure-vos-en a pler si us entren ganes; també a mi, cada vegada que el llig, me n’entren).

 
 
De bellesa admirable i de perfecta

harmonia del seu cos lluminós;

era un, i semblava que eren dos,

amb duplicada veu, ferma i selecta.

 

Va tot nu. És alat i hermafrodita.

Amb ulls telecinètics em despulla

i els genitals, burler, me’ls ataülla

i, amb semblant canviat, sever, em fita

 

i em fa un compendi llarg de malvestats

dels humans a l’ozó, als peixos i aus;

dels mars que moren; dels boscos, les tales;

 

dels morts de fam i set, penalitats;

de les funestes guerres i les paus.

I em diu que així no ens creixeran les ales.