dimarts, 28 de maig de 2013

UNA METÀFORA PER ALS TEMPS QUE CORREN


 

Primer Zapatero, un poc; després Rajoy, un molt i, amb ells, els restants governants europeus, seguint el ritme marcat per la batuta de la senyora Merkel, sembla que amb  la CRISI s’han limitat a fer una fugida cap avant amb les mesures d’anar esprement, cada vegada més, els drets assolits socialment i econòmica pels ciutadans, tot i ignorant els perills de la descohesió social que estan provocant i que , de fet, cada vegada va prenent més cos com talment sol ocórrer en les TEMPESTES:







Les tempestes, amb trons i llampecs, s’anuncien.

Les veus venir de lluny

i, mol sovint, només són un rampell

de continguda fúria de la naturalesa

per advertir-nos

que se li esgota la mansuetud

i paciència.

No són, doncs, d’estranyar diluvis catastròfics.


 
.