divendres, 24 de maig de 2013

SILENCIS CÒMPLICES...


Ahir, 23 de maig, morí una dona de 26 anys apunyalada pel seu marit al seu domicili de Llodio. Esta és la tercera mort per violència de gènere d’esta setmana. Despús-ahir es va trobar el cadàver d'una jove de 19 anys en un habitatge de Lorenzana, a Lleó, que havia estat presumptament asfixiada pel seu nòvio i una altra dona de 51 anys va ser assassinada suposadament pel seu marit a Alcolea, Còrdova. En el que va d'any, ja es comptabilitzen 21 víctimes mortals.

¿Quant de silenci covard pot haver rere de cadascuna d’eixes morts per violència de gènere? No em referisc a les víctimes, sinó als silencis còmplices dels que encara riuen de les gracietes masclistes de potencials assassins.

Em vull tornar a rebel·lar, hui  per eixes morts inútils, com per aquella que fa temps en feu meditar i refusar els silencis còmplices d’aquells que no hi trobaven res d’estrany en una parella veïna.

Ningú no ha trobat res d’estrany,

tothom en parla bé de l’avinença,

almenys aparentment.

 

Ningú no ha trobat res d'estrany,

ni s’han oït sorolls ni rebomboris, mai.

Cert és que anaven a la seua

i saludaven molt concisos

però amb correcció.

 

Ningú no ha trobat res d’estrany,

ni res de sorprenent i ara, espantats,

contemplen el cadàver,

cobert per un llençol,

a meitat del carrer, llançat des d’un quart pis,

d’aquella dona jove

i estilitzada

amb detalls de modernitat,

mentre que esperen

l’arribada del jutge

que en farà l’alçament.

 
D’ell, que ara tots s’adonen

que tenia quelcom de macarró,

se sap que el busca

la policia.

I ningú no trobava res d’estrany.