dijous, 29 de setembre de 2016

MOLENT EL CAFÉ






Tinc arreplegat (i ara m’apròpie) un titular o una frase, no ho recorde bé, del professor Lledó que traduït al valencià diria: “I Zaratustra parla per nassos”(“Y Zaratustra habló por narices”. Emilio Lledó, professor d’Història de la Filosofia. EL PAÍS, 24-08-01). Salvant les distàncies, així em passa a mi després d’un llarg buit en “Pol-Ceguera”, el meu bloc, un tant perplex per la situació política que estem vivint.

Escric com a exmilitant, simpatitzant i votant del PSPV (PSOE).

¿Però què volen els Barons, que governe Rajoy a costes de suportar-li la corrupció en la que es troba envoltat el PP pels condemnats i investigats fins a hui per la justícia, més els corruptes que un dia rere l’altre hi afegeixen i publiquen els mitjans de comunicació? ¿I en nom de què, de la governabilitat? Això volen? ¿I no hi veuen que això suposaria donar-li txeques en blanc en forma d’una visible submissió a l’estat de coses actuals? Però quina governabilitat es eixa? Es cert que les eleccions ve guanyant-les el PP i, per tant, té dret a governar si aconsegueix el suports necessaris però... ¿poden arribar-li, directament o indirecta, eixos suports necessaris de part del PSOE? ¿Pot el PSOE acceptar una governabilitat continuada de Rajoy que si tinguera vergonya ja se n’hauria d’haver anat a casa, acompanyat d’alguns dels seus, ni que fóra per les seues pròpies paraules reproduïbles en hemeroteques i videoteques?
Per la meua part, els meus respectes als votants del PP, tot i que no se n’adonen (és una forma plausible de dir-ho) com ens afecta el seu vot a la majoria que n’estem enfrontats i disposats a no mantenir a Rajoy. Allà ells... però el PSOE no pot – no deu – acceptar una governabilitat que ens ha dut a fer més rics als rics i on hem arribat amb la corrupció ran les orelles. ¿És això el que els Barons li demanen a Pedro Sánchez en nom d’Espanya? De quina Espanya... ¿la de Rato, la de Rita, la submisa als criteris vergonyosos del imperant capitalisme actual cada vegada més exigent contra els més desfavorits?

(Un incís: és cert que la corrupció no ha estat, ni és, exclusiva del PP puix que de fet està afectant a totes les institucions de l‘Estat, però no és menys cert que el PP no ha sabut ni ha volgut tallar-la ni al seu si ni al defora).

¿Però que volen els Barons i els seus concomitants...? Aguanta Pedro i òbrit’t a les possibilitats d’un govern de progrés malgrat que ho tens molt difícil pel espai estret que t’han deixat els teus mateixos front als “independentistes” i els altres que, com “Podemos”, estan pel Referèndum: per una banda, els “barons” sobreposant la integritat d’Espanya als interessos dels pobles que hui la integren; per l’altra, els “independentistes” agarrats al “ara o mai” o “ara és el moment”.
Ho apuntava hui mateix Iceta en el Parlament Català i ja ha estat contestat negativament per Puigdemont al qual li demanava l’esforç de posposar el Referèndum. Seria una sortida? No sé, el ben cert és que el PSOE esborrà dels seus principis, originàriament, si no n'estic errat, el dret d’autodeterminació en algun moment de la transició espanyola, no ho recorde ara bé, per contribuir i dur avant eixe procés sense sospites nacionalistes. El ben cert és que des d’aleshores, a tot el que arriba és a admetre un Estat Confederat – crec que sense massa convicció – i, segons sembla, sense possibilitats de recobrar “el reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles d’Espanya”  que la Federació Socialista Catalana (PSOE) tenia pactada amb el PSC i socialistes independents en el denominat PACTE d’ABRIL de 1977 amb l’objectiu de configurar una “Candidatura d’Unitat Socialista" de cara les eleccions del juny d'aquell any. Per ací, doncs, no hi ha sortida ara per ara i, mentrestant, els Barons ofegant a Pedro Sánchez que, al meu paréixer, amb encerts i errors, ha estat fins ara on calia estar bàsicament: NO ÉS NO. La guerra i la vida impossible li l’han feta els qui caldria esperar, per història i pels llocs que ocupen, que foren més equànimes i no anar, com han anat, a la desfeta sense més miraments com s'està veient.
Com diu Iñaki Gabilondo (cite de memòria) el “partit socialista es mantindrà per socialista, però la destrossa ja està feta". No se si les extralimitacions dels oponents, dins del mateix partit, cal buscar-les simplement en la lluita interna pel poder o, inclús,  paga la pena d'anar  més enllà sospitant de possibles interessos privats o privatius que tinguen alguns i temen perdre’ls: per exemple, les portes giratòries segueixen funcionant? Compte, que els partits emergents, C’s i Podemos, amb els quals poden obrir-se espais de governabilitat, particularment amb Podemos, estan per la llavor de suprimir-les.
Aguanta, Pedro: NO ÉS NO, seguix buscant les possibilitats d'un govern de progrés i si Rajoy vol governar que siga perquè li donen suport els seus, els addictes, els acomodaticis i els que temen perdre els seus privilegis. També – per què, no dir-ho? – les persones de bona fe que supose que també les hi haurà, però no per la governabilitat, com diuen els Barons del PSOE, que ja ens la coneguem ben bé i sabem de què va.
 






Cap comentari:

Publica un comentari