divendres, 8 de maig de 2015

Estrofes de desolació cívica a manera de tanka





Com fa l’aranya
teixint les teranyines,
els prebost del món
escampen les seues xàrcies.
Atrapats, doncs, ens volen.

Lladres de coll blanc,
corruptors assedegats
de corruptibles.
Els escons del parlament
poden ser bancs de pesca.
 
Banquers corruptes
pignoren els drets i bens
a compte nostre:
com àngels de la mort,
ens lliuren els balanços.

Adoneu-vos-en:
la salut i el benestar,
comptabilitzen
com a guanys o pèrdues
del capital financer.

Atur laboral:
fent cua espectacular,
homes i dones
passant com a xitxarres
pidolant a un formiguer.

Els desdonaments
il·legítims ofeguen
amb legalitat.
La semàntica no entén
de sorres movedisses.

Mines criminals
sembrades en la sorra:
compàs d’espera.
Infants jugant al futbol,
la sorra els empolsega.

Els governs miren
de gaidó les màfies
que fan negoci
prometent millor vida.
Qui respon dels qui hi moren?

Per ser immigrants
resulten sospitosos;
pel color, la pell
ens fa estranys més que distints.
Les fronteres amb tòpics.

Dels espècimens
“homo sapiens” de l’odi:
els maltractadors,
xenòfobs i racistes
homòfobs i masclistes.

Pensament únic:
al dictat d’un dictador.
Amb punts i seguit,
hi ha molts pobles sotmesos,
ningun altre n’és exempt.

De bon de veres,
en la democràcia,
els vers enemics
assenyalen la Lluna
perquè ens fixem en el dit.

No renegueu mai
de la democràcia:
és el major bé
a pesar que les urnes
traguen sense papil·les.

Malgrat tot això,
no és una quimera
que humanament
podem véncer amb empeny
tantes desolacions


Cap comentari:

Publica un comentari