dimecres, 11 de desembre de 2013

PER UN ORDRE MUNDIAL JUST




Il·lustració treta del bloc “Calaix de sastre”,

de Teresa Miserachs


 

Certes cridades a la caritat em desassosseguen; sobretot aquelles que clamen i fien a la caritat les exigències que, en primer lloc, corresponen a la justícia. I és que encara vivim en un món que requereix de la caritat com a remei de la manca de justícia per arreu del món i per això proliferen les organitzacions que la institucionalitzen recurrent a la tendresa de la gent i a la solidaritat. La gran paradoxa és que així, amb les consciències tranquil·les i/o adormides com a benefactors dels més necessitats, es contribueix – sense proposar-s’ho, per suposat, clar! – a realimentar la supervivència d’un ORDRE MUNDIAL INJUST.

Amb l’anterior afirmació no pretenc, ni molt menys, menyscabar el valor del voluntariat que per arreu tracta de pal·liar les necessitats allà on no arriba la justícia, però caldrà reconèixer que no és tapant forats com arreglarem el món o com deia la meua mare quan es trobava estancada en la feina o la hi fèiem estancar : “aixina no eixirem de la terra de Bernat” (Mai no he sabut res del tal Bernat però la compreníem perquè tenia raó gairebé sempre).

És evident que els pobles i les gents que en resulten beneficiats de la tendresa i solidaritat abans al·ludides no poden compartir el meu criteri; potser que jo, en les seues circumstàncies, tampoc. Això, però, no em lleva raó: són ja massa els anys de molts pobles i de moltes gents – massa! – que sofreixen la benevolència caritativa dels països rics sofrint les fams periòdicament previsibles, les sequeres estacionals, les malalties endèmiques, el desconeixement dels seus drets, l’explotació humana i dels seus recursos naturals, les hecatombes de la naturalesa sense que els arriben els avanços tecnològics que les puguen pal·liar o prevenir. És així que tots els mals que es poden produir en el món causen un impacte exageradament major en els països pobres respecte, els mateixos mals, en els països més desenvolupats i cal pensar que no és per coincidència. A més a més, no fa falta anar-nos-en tant lluny, ací mateix, en l’arrogant primer món, també la solidaritat és requerida i més hui amb la crisi: l’atur, els ERO, l’endeutament familiar, els desnonaments, els retalls socials, etc. estan deixant moltes famílies, a expenses de la solidaritat, a les portes dels menjadors socials, inclús recercant en els contenidors d’escombraries dels supermercats o de qualsevol carrer. El major respecte doncs, al voluntariat de tantes ONG que miren pel proïsme extralimitant amb tendresa la caritat que requereix el sistema socioeconòmic imperant; gens i no res per als governs incapaços – cadascun a la seua mida – de contribuir a crear un ORDRE MUNDIAL JUST i deixen a mans de l’especulació mercantil, o siga del DÉU-MERCAT, l’estabilitat d’un sistema que, per si mateix, és injust. Així que, amb molta ironia, no per divertiment, i no menys com a denúncia del sistema capitalista que ens té atrapats forçant la proliferació de tantes ONG perquè li tapen els forats, pense que, per tal de llevar-me de sobre el desassossec amb que he començat este escrit...

Caldrà que em jugue a cara o creu

quina serà

l’organització

no governamental

que canalitze

millor

els sentiments

de solidaritat

meus

envers els pobles

que necessiten

del meu ajut

mentre que espere

el dia gloriós

que ningú no suplante

amb caritats

la justícia estricta

per a aquells pobles

on roman segrestada.

El cas és que no em decidisc

malgrat el llast dels càrrecs

de consciència

i a l’horitzó

no hi veig ni remotament

la revolució

pendent

tan justa i necessària.