DISLÒGIA PERVERSA
Quan les paraules perden el sentit,
és veritat la mentida repetida,
l’engany és saviesa més que ardit
i la raó la té qui més fort crida.
Dislògia o llenguatge pervertit?
S’allibera, oprimint, gent oprimida.
Es conhorta, amb més mal, a l’afligit.
S’és innocent occint, d’altres, la vida.
Encerta el fort, per fort, quan bat i aterra.
Servir al poderós és ser lleial.
Es pot dir que vol pau qui fa la guerra.
Doncs així, fent valer els mots tal qual,
amb porosa semàntica, en la Terra,
un qualsevol abús pot ser legal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada