L’ALTRA QÜESTIÓ DE NOMS o les ardideses per treure’n profit





De què va açò, direu. Doncs m’explique: m’he imaginat que LIVPAO, com després explicaré, podria servir d’acrònim  per a parodiar el circumloqui amb què el PP i el PAR, a les Corts d’Aragó, amb l’oposició del PSOE, CHA i EU, van acordar canviar  la denominació de les variants dialectals del català que es parla a la «franja oriental d’Aragó», segons la qual cosa, per llei, el català ribagorçà, el català lleidatà i el valencià de transició, tots ells dins del grup del català nord-occidental, s’han de denominar comunament com a «LENGUA ARAGONESA PROPIA DEL ÁREA ORIENTAL» Es així: amb la catalanofòbia es pot arribar fins a extrems il·limitats per molt ridículs que resulten puix que, al capdavall, es tracta d’evitar nombrar la llengua catalana, amb les seues variants dialectals pel seu nom propi que li reconeix i atribueix la romanística..

 

 

Arran del termini establert per les dites Corts Aragoneses per designar aquest canvi de denominació lingüística, va sorgir inicialment a nivell popular, i periodístic posteriorment, l'acrònim LAPAO, per molt que el Govern aragonès assenyala que estos acrònims ni són oficials ni apareixen en el text de la llei i sosté que són inventats per l'oposició i pels sectors catalanistes amb caràcter irònic. Doncs sí, i no n’erren, però el despropòsit ha quedat establert així als nivells esmentats.

 

Tot això per allà dalt; i ara, per ací baix, assabentats de les intencions del grup parlamentari del PP respecte que el valencià procedeix del segle VI aC., cosa que ens ha permés parlar irònicament d’un impensable iber-valencià inveterat, m’ha dut a témer-me (dit retòricament) que els mateixos il·luminats inspiradors, arqueòlegs o forenses de tan irrisòria ridiculesa, s’adonen que podrien fer una cosa semblant al cas d’Aragó amb les variants dialectals del castellà de la nostra «franja occidental valenciana», fent-ne la secessió del castellà i denominar-les comunament, per llei si fóra el cas, com a «LENGUA IBER-VALENCIANA PROPIA DEL ÁREA OCCIDENTAL» que podria donar  peu, encara amb major ridiculesa que el cas aragonés, a l’acrònim LIVPAO.

 

Així que, amb semblant i justa ironia que en el cas d’Aragó, els castellanoparlants  d’eixa franja bé que se’n podrien riure, amb el forçat  acrònim, de la música i de qui la toca. Jo, per la meua part, demane dispenses si, amb la meua prevenció inversemblant, he molestat o s’ha sentit ofès algú d’aquelles terres del Racó d’Ademús, Alt Millars, Alt Palància, Els Serrans, Plana d’Utiel, Foia de Bunyol, Vall de Cofrents, Canal de Navarrés, Alt Vinalopó i Baix Segura. No ha estat eixa la meua intenció sinó ridiculitzar als remeiers pseudo-filòlegs que per ací , com bé se sap,tampoc en manquen.

Tanmateix, podem restar-ne tots tranquils i confiats:  és inconcebible una ocurrència tan asilvestrada, contra el castellà, al PP ni a cap altre partit o organització d’esforçats secessionistes del català, tot i que tots ells saben bé quins són els paràmetres amb què tractar la inqüestionable i inviolable identitat lingüística del castellà, malgrat les seues múltiples variants dialectals que van  des de ací fins allèn les  “amèriques” i, a més a més, universalitzat amb segell d’identitat  com a “Espanyol “ o "Spanish” i molt possiblement també com en Xinés (.西班牙人.).

Clar que tot açò últim  va de més: amb les llengües imperials no cap fer befa.ni anar-ne de bromes.. Les escissions (de bromes o de veres) s'apliquen a les llengües minoritàries, tot i obviant que, per minoritàries, no són menys dignes. 

POLÍTICA O DESGAVELLS?

Ens trobem amb situacions cada vegada més insòlites, almenys per a societats com la nostra que considerem cabals. Així és que en una trama com la Gürtel la primera víctima haja estat el jutge instructor; que l’exconseller Blasco ocupe l’escon parlamentari del PP en les Corts Valencianes i siga el mateix Govern de la Generalitat, al qual sustenta com a diputat, qui demane l’empresonament pel cas del desviament de fons de cooperació; que siga el Parlament europeu qui demane al govern de Rajoy que s’accepte la dació en pagament dels immobles desnonats; que alguns dels moviments contestataris li resulten als Governs del PP cada vegada més sospitosos de terroristes i alguns escandalosament de pro-etarres. I més... per no fer-ho més llarg, ens trobem, com he dit al principi, en situacions cada vegada més insòlites que van minant el prestigi de la democràcia amb desraons de tal calibre que ja fa temps les vaig satiritzar semblantment coma a preguntes que no tenen resposta i que hui deixe reproduïdes en aquest post:

Per què avui no ha volgut eixir el sol?

I la lluna per què se’n fuig corrent?

I els estels per què s’han vestit de dol?

I per què s’ha ensutjat el firmament?

 

Per què avui van els núvols amb gresol?

I la pluja per què asseca la gent?

I la neu per què deixa negre el sòl?

I per què l’aire ja no vol ser vent?

 

I per què avui la mar demana sucre?

I les ones per què es mouen per lucre?

I per què les muntanyes es barallen?

 

I per què avui els camins trenquen els ponts?

I els rius per què se’n tornen a llurs fonts?

I per què del desori aquest tots callen?

N.B: Amb molta benevolença  corregisc el “tots callen”, del últim vers, deixant-ho entendre com a “prou o massa, encara”.