dissabte, 19 d’abril del 2014

CANÇÓ PER UNA 'PERFORMANCE' CORAL CONTRA EL PAS ANODÍ DEL TEMPS













Quan canta el gall i nou desperta el dia,
algun lladruc ressona vigilant;
els ocells piulen, candida mania
de començar el nou dia piulant;
els pulcres gats es donen comiat,
prou que s’han fet l’amor ben amagat;
els ratolins corrent busquen els nius
per conservar llurs vides entre els vius.

Quan al veí tot ruc li dic bon dia
 i ell em respon tot fent-se el barroer,
cap el treball tothom va fent sa via
i m’enferrissa el tràfec del carrer;
a corre-cuita va corrent la gent
i a cadascú li bufa un distint vent;
els pescaters tots criden el mateix:
si fa no fa, d’avui és fresc el peix.

I quan el Sol de ple il·lumina el dia
donant color al nostre petit món,
seguim fidels voltant l’eix fix que ens guia,
ahir i avui talment idèntics són:
uns ens dolguem del nostre pobre sou,
i els hi ha que el món se’l xuclen com un ou.
Difícilment navega aquesta nau
i de puntetes fem durar la pau.

En el nou dia res no ha canviat,
foragitant el gos segueix al gat:
si de rutina piulen els ocells,
talment, nosaltres, fem nous dies vells.



dimecres, 9 d’abril del 2014

HAIKUS DE NIT i LLUNA






Biblioteques. Dip. Girona
 Arriba la nit
per ombrejar el dia
curulla de plors.

La nit va creixent,
la voldria retenir
però s’escapa.

Hi veig la Lluna
entre les clarianes
que l’empresonen.


Un raig de lluna
escapat del feix de llum
ve percaçant-me.

De nit, la Lluna
busca amistançar-se
i jo vull repòs.

La Lluna em cerca,
l’obscuritat l’encega
i jo em disfresse.

La lluna plena,
en quart creixent o minvant
sembra tenebres.

En l’obscuritat
del silenci de la nit
em vull retrobar.