En defensa dels “polítics”, amb tot el ben entés
què són necessaris, pese el desprestigi guanyat
per uns, en detriment i perjuí de tots els restants,
Amb tot,
cal no oblidar que tots són substituïbles
democràticament,
almenys cada quatre anys.
G.N.-
Crec que fou Rita Barbera qui, fa poc, digué amb cert empipament i molta sornegueria que «a les properes eleccions que es presenten les bones persones». (Les
cometes que inclouen la frase no indiquen la literalitat de les paraules que li
atribuïsc, però crec que sí la intencionalitat que hi vaig percebre). El
sarcasme de la senyora Rita (si és que no m'he equivocat de personatge) com a resposta a tota l’embrolla judicial que li
afecta, és de llibre: si tan “roïnes”
som les persones políticament compromeses en els partits i institucions que
tant se’ns està infamant que vinguen, doncs, les “bones” a desocupar-nos dels càrrecs i prebendes als que hui se'ns aprofiten
i en gaudim.
Sense que servisca de precedent, tinc que donar-li
la raó a la senyora Rita Barberà, almenys en part perquè no puc compartir el
que podria haver-hi d’enfadament i de sornegueria per la seua part, però sí que
em val com a crítica contra la moguda generalitzada de menyspreament i
desprestigi dels partits polítics i d’allò que anomenem “classe política", com
si els polítics foren d’una casta especial, mentre que s’obvia que tots som
electors i també elegibles almenys cada quatre anys.
També estos dies, Elena Valenciano s’ha
manifestat, com una mena d’autodefensa general dels polítics i dels partits, dient
que «Hay
algo peor que los partidos políticos: la ausencia de partidos políticos». La frase es literal i
jo la corrobore em servisca o no de precedent.
L’assumpte
en qüestió és que estem arribant – si no és que ja ens hem sobrepassat – a
situacions insostenibles, entre “ciutadans
polítics” i “ciutadans de a peu o
simples paisans”, que ens estan deixats farts els uns dels altres: uns, dels
polítics i dels partits; els altres, amb raó o sense, del desprestigi generalitzat
que – tot siga dit – molts se l’estan guanyant a pols.
Tant de bo fóra que, arran d’eixa situació política
tan enrevessada i amb la CRISI GLOBALITZADA que ens està esprement els drets, trobàrem
les solucions de regeneració en els moviments ciutadans, com els integrats en
el 15-M amb la sana intenció de promoure una democràcia participativa, tot amb
la idea d’acabar amb tota la corruptela política, econòmica, financera i
social, de forma que puguem millorar el sistema democràtic.
També va pel mateix camí la proclama del «Manifest per la Convocatòria d’un Procés Constituent a
Catalunya» liderat per l’economista
Arcadi Olivares, reconegut militant de l’Associació Justícia i Pau de
Barcelona, i Teresa Forcades, monja benedictina, metgessa i teòloga.
Per tot el que he susdit i per a evitar equívocs,
pose de manifest que Idealment m’identifique amb els moviments ciutadans de
protesta, al voltant dels INDIGNATS del 15-M. I tant de bo fóra, torne a
repetir, que d’eixe moviment sortiren les millors solucions, però em tem el perill
de què esborrant de cop i volta els polítics i els partits actuals o substituir-los per altres
formes de participació – o siga: acabant amb tota “eixa casta” tan denigrada hui per tothom, fent com qui separa el
gra de la palla –correguérem el perill de creure’ns il·lusòriament haver
consolidat en un bàndol les “bones persones” perfectament delimitades de les
“roines” objecte del desprestigi i desafecte que confirmen les enquestes
Doncs, sí; però molt de compte: necessitem un
Ordre Social amb noves
estructures de participació més democràtiques que superen l’actual
partitocràcia, si és que l’actual ha perdut la seua raó de ser, i exigir noves “estructures
polítiques” que siguen més participatives,
més justes, més igualitaris i solidàries. Exigim-ho: «Democràcia real, ja!» «No
som titelles en mans de polítics i banquers!» Molt bé, però no caiguem d’il·lusos:
fins les xiquetes i els xiquets, saben que en els seus contes sempre sol aparéixer
el llop que va maldant per menjar-se les cabretes, els porquets i ,inclús, a
les iaies. No pretenc crear recels, però per bé que garbellem el gra no
mancaran cucs que saben com foradar els sacs.
El tema és seriós i , no vull fer cap divertiment, però el resum de tot l’escrit
fa temps que el tinc guardat en forma de:
CANÇÓ, A RITME DE TANGO,
CONTRA ELS POLÍTICS QUE DESHONREN LA DEMOCRÀCIA.
Són els polítics elements d'una gentada
molt infamada com a corrupta
perquè alguns fan del furt la
seua estratagema
donant que dir a aquells que
estan contra el sistema.
Són els que són però molts menys
que alguns es pensen
malgrat que creixen per allà on
poden;
en són ací i per allà en tota la
terra
que gent dolenta sempre n’hi ha
per tot arreu.
I li roben al poble
que hi perd la confiança
i són una amenaça
d’aquells que són honrats
que entrant en retirada,
deixant la porta oberta,
faran que aquells hi cresquen
i encara en siguen més.
Cal dir-li al poble que eixe mal
inevitable
de miserables de la política
no es pot curar amb uns tirans ni
dictadures
d’aquells que a tort controlen
les legislatures.
Llum i taquígrafs sempre és la
millor vacuna
i tots a una contra eixos lladres
foragitant-los dels forats on
ells s’instal·len
que mai no paren com els cucs de
foradar.
La llibertat la dóna
la sana democràcia;
no té ninguna gràcia
que per uns descarats
perdem els nostres drets
hi havent presons i jutges
i gents per fer les lleis
en nom del poble sa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada