Primer Zapatero,
un poc; després Rajoy, un molt i, amb ells, els restants governants europeus, seguint
el ritme marcat per la batuta de la senyora Merkel, sembla que amb la CRISI s’han limitat a fer una fugida cap
avant amb les mesures d’anar esprement, cada vegada més, els drets assolits socialment
i econòmica pels ciutadans, tot i ignorant els perills de la descohesió social
que estan provocant i que , de fet, cada vegada va prenent més cos com talment sol
ocórrer en les TEMPESTES:
Les tempestes, amb trons i
llampecs, s’anuncien.
Les veus venir de lluny
i, mol sovint, només són un
rampell
de continguda fúria de la
naturalesa
per advertir-nos
que se li esgota la mansuetud
i paciència.
No són, doncs, d’estranyar
diluvis catastròfics.
.
